Re: Yo soy Antonio
por Felip Bens el Sab Sep 04, 2010 3:59 am
100% d'acort.
Pel Llevant han passat molts jugadors i persones, durant 100 anys, que han aportat molt per a que hui sigam lo que som.
Pero tenim dos llegendes que formen part més de l'èpica humana que de la pròpia història del fútbol: Juan Puig I i Agustí Dolz. Ningú els ha superat ni ningú els superarà segurament mai perque la fidelitat a un club que sentiren els dos i demostraren en fets hui és un anacronisme inverosímil: més de vint anys com a jugadors llevantinistes rebujant l'èxit econòmic, personal i deportiu que els oferien insistentment equips com Madrid, Barça, Valencia CF…
I tenim a Antonio Calpe, el millor jugador que ha donat el Llevant en 100 anys d'història, avalat pels èxits i sempre llevantiniste —no conte òbviament a jugadors com Cruyff, Caszely o Mijatovic, que foren llevantinistes més o menys circumstancials—. Un mit viu —afortunadament i per molts anys!— al que hauríem d'homenajar ya.
El club té una assignatura pendent: la reivindicació, en fets, de la nostra història. En la perspectiva de lo que fórem, trobem la dimensió que tenim com a club per a proyectar-nos al futur.
La proposta de Hoosier és senzilla, barata i justa.
Els homenages als internacionals o a Puerta són iniciatives encertades. Pero quan les fa un club que —encara— no respecta als seus, són un síntoma de papanatisme provincià.
Esperem que igual que ha succeït en uns atres àmbits, en açò el club també comence a fer les coses be, a créixer i a ser gran.
Yo soc Antonio.